viernes, 19 de marzo de 2010

Amor particular


Hace un año escribí un cántico de bienvenida a la Primavera.
Empezaba así:


Siento la pureza del aire fresco de la mañana
Huelo
su olor a hierba recién cortada
Oigo
cantos de pajaros desconocidos
Veo que te desnudas al sol y me lleno de energía
Siento que mi cuerpo rejuvenece
Huelo las flores de hojas de un verde nuevo
Oigo
el ruido que produce el despertar de...

Hoy han cambiado algunas cosas y ya no siento, ni huelo, ni oigo, ni veo lo mismo. Pero sigo sintiendo por ti ese amor particular que me llena de energía y me hace disfrutar la vida todos los días a pesar de todo...



Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo...

17 comentarios:

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

renuncias a sentir, a oler, a ver,... este amor es tan fuerte que dejas de lado tu entorno? o sera que esperas a la primavera?
Felicidades por amar con esta intensidad

Carme Rosanas dijo...

Que bonic, Pere!

Carme Rosanas dijo...

Torno, Pere, perquè m'he quedat pensant que si ens hi fixem prou bé, tots els amors són particulars. I sigui com sigui, si et dóna energia i et fa gaudir de la vida, vol dir que ets un home afortunat!

També volia dir-te que sempre m'ha agradat el dibuix que has posat al teu perfil i ara també m'agrada molt aquesta dona que acompanya el post.

Frannia dijo...

La joia de sentir amor sempre s'ha de celebrar. Felicitats!

ROSA ARAUZ dijo...

Amigo Pere, la vida es dinámica, no es estática afortunadamente. Lo verdaderamente importante es seguir sintiendo. La semana pasada escribí lo siguiente dedicado a la Primavera, es un regalo.
Con tu permiso.

"LA MAÑANA ESCRITA

Cancelas cerradas,
llaves arrojadas a los limbos.
Noches de desvelos cautivos,
Lunas esculpidas de alabastro.
Nieblas disipadas, desceñidas.

Resucita la aurora,
que mira risueña.
Resplandores límpidos,
Dilatándose en halos luminosos.

Gotas de rocío brotan esperanzas.
Ilusión despierta,
invitada por las deliciosas caricias,
torbellinos de tersuras,
abrazos serenos,
deleite de armonías,
al compás de latidos.

Alegres rapsodias de las primeras golondrinas.
Sonidos envolventes de risas y llantos dichosos".

Besos primaverales

Joana dijo...

Moltíssimes gràcies!!!
El poema és fantàstic, m'encanta la cobinació que fas dels versos jugant amb el sentit de la vista i el del olfacteper expressar un ammor molt intens, molt viu. I sobretot laidentificació de la primavera amb l'estimada. Cap estació no la podria identificar millor. Les descripcion que fas són molt suggerent i fan volar la imaginació.
Per moltes primaveres més, que vinguen així de potents i que es deixen sentir amb tota la seua plenitud!!!
Gràcies també pel video. Reccordar-lo ha estat un plaer afegit a la lectura del teu poema.
Sempre ets una molt grata companyia.
Que tingues un bon dia, Pere.

Pilar dijo...

Trobo genial la bellesa amb què descrius l'AMOR utilitzant els sentits.
Cal mencionar també la música...En especial la cançó triada.
Torno a felicitar-te, Pere.

Striper dijo...

Molt intens i poetic.

Clara dijo...

El text que vas escriure l'any passat és preciós!
I aquesta cançó.. Aquesta cançó és impressionant.

Rita dijo...

Un post rodó, Pere!

Paraules maques i una cançó de les més sentides que he escoltat mai.
Gràcies per aquest regal!
Petons!

sargantana dijo...

unes paraules molt tendres i plenes de sensibilitat; com no podia esser d'altre manera.

un peto senyor pere (el primer de la primavera)
;-))

Nits dijo...

Potser ara no sents amb la mateixa força, ni de la mateixa manera,... potser no vius en una primavera, encara que les flors del nostra voltant ja comencin a florir.
L'Amor canvia, puja i baixa, i passa èpoques com les estacions, com les passem tots, èpoques on tot sembla florir o d'altres on tot és més fred,... l'important és sentir que tens aquest amor particular, teu i que també sent que t'estima a tu, de ben segur.

Cuida't molt :)

ENRIC dijo...

UNS MOTS I UNS PENSAMENTS TANT SENSIBLES, SIGNATS PER PERE ?
JO EM PREGUNTO ? .
NO SERA, PERE, EL SEUDONIM D'UNA DONA O SI VERITABLEMENT ETS PERE,
ET FELICITO PER TENIR UNA SENSIBILITAT TANT EXQUISITA.
REIVINDIQUEM QUE LA SENSIBILITAT ES DE TOTS I NO D'UN SOL SEXE.
ENDEVANT.

Pere dijo...

Estimat Enric: la sensibilitat, la tendresa i l'amor per la vida no són patrimoni d'un determinat sexe.
No voldria jugar amb l'ambigüitat però totes les dones tenen una part masculina i els homes un costat femení. Tot això forma part de la condició humana i ens fa més nobles, preciosos i grans.

Bon dia i un petó Enric.

Jesús M. Tibau dijo...

estimar i sentir-se viu, tot és un

Modgi dijo...

Vol dir que no serà una al·lèrgia?

Eli dijo...

I que sigui per molts anys!!!
Ara que amb aquestes dolces paraules, segur que és per molts anys!
;-D