martes, 27 de septiembre de 2011

Avui he tornat al Rachdingue


Aquesta nit s'ha celebrat al Rachdingue de Vilajuïga una festa d'aniversari, potser la més especial d'aquest estiu a l'Empordà.
Feia trenta-cinc anys que no hi havia pujat, els arbres il.luminats lluïen colors artificials i la música techno rebia als convidats a cops de Gin-Fizz i macarrons de parmesà.
Fora a les terrasses, vells bancals d'oliveres amb una vista extraordinària sobre la plana que formaren les desembocadures de la Muga i el Fluvià, es va servir el sopar.
Bacus en forma de cambreres d'una bellesa desvergonyida, servia xampany francès, vins i begudes refrescants de tota mena.
Allà lluny a l'altre costat del golf de Roses, vèiem les llums d'Empúries , el vent terral li feia arribar olors d'antics tiberis. Les ostres de Normandia, les gambes i escamarlans de Port de la Selva, cloïsses de l'Illa de Arousa i fins i tot les aromes del pernil portat de les deveses de glans de Salamanca.
De cop va trencar el silenci la veu càlida i alhora estripada d'una cantant de soul, des de l'alçada d'unes cames tan llargues com els seus talons d'agulla deia: "If I was your woman and you were my man ..." Si jo fos la teva dona i tu el meu home ...
I al final l'apoteosi d'un tast de vins negres de Valbuena de Duero.
Un esclat de música dance va omplir la pista de ball, aviat van començar a sonar les cançons dels anys vuitanta, abaix a la barra servien combinats i licors per als que no conduïen i fora als jardins feia una nit xafogosa però agradable.
Encara era fosc, la festa s'estava acabant i l'autobús va arrencar lentament cap a Figueres. A les darreres files uns joves de seixanta anys cantaven: "Conductor, conductor, repasate el motor que se te sale el agua por el carburador ..."
S'anunciava un altre dia de calor d'aquest estiuet que s'allarga més i més, gelós de la tardor.

Ahir vaig tornar al Rachdingue
em mancava la salabror dels teus llavis
i no van posar ... Angie.



Per Lluis i Marisa amb tot l'afecte.

viernes, 9 de septiembre de 2011

Les nits


Ara les nits són buides
com els dies
m'angoixa el capvespre
quan es fa fosc d'hora
i tu ... no hi ets.

Al setembre et sento venir tardor, la meva ... tardor. Les nits a casa un neguit, carrers de parfum de nuit i t'enyoro.

Tamborets de plexiglas
llavis de
chewing gum em besen
boires de whisky sour
jo perdut nàufrag
i tu ... no hi ets.



Em poso a pensar en els dies de joventut
quan vivia la meva vida....