jueves, 26 de enero de 2012

Passa la vida com si res


Un xic confús, cansat, gairebé al final del camí de la retirada, el poeta recordava els tristos esdeveniments dels últims dies.
A recer dels plàtans escrivia assegut en un banc de pedra; semblava que aquella imatge de la Verge li fes companyia, ell no era creient i feia com si no la veiés.

"Passa la vida com si res i un dia t'adones que et fas vell. Amb la màgia de la ment repasses la teva vida en un segon, com el que fulleja un llibre molt de pressa.
I et quedes una mica atordit i no saps què pensar quan recordes el que has après ... o no!"

Mirant les arbredes del Ter s'omplia de nostàlgia, somiava amb Leonor, tancava els ulls i la veia allà baix enmig dels pollancres prop del riu ...

"Tot em recorda a tu
aquests dies blaus i aquest sol de la infància "

Don Antonio!... el menjar és a taula.
Era migdia, en sentir la Llucieta que el cridava per dinar, es va aixecar i ficant-se el full de paper en una butxaca de l'americana va entrar a la casa.

Raset 24 gener 1939.

jueves, 19 de enero de 2012

Soliloqui per un somriure


Quan el teatre està buit, assegut tot sol a dalt de la platea, contemplo l'escenari.
Intento veure com em veus, el que es desprèn de mi. És com si m'emmirallés, però el que veig és mentida, mai els meus ulls seran els teus i potser no té importància.
Allà baix sóc jo, tu, tots! ... I tot és teatre.

Ara tornaré a l'escenari; com si fos un assaig llegint versos de Walt Whitman recitaré per a tu un soliloqui ... per un somriure.

"Em vas mirar als ulls, penetrant
en el més profund de la meva ànima.
El vidre blau de les teves pupil · les
em mostrava, la meva imatge reflectida.

Em miraves i vas demanar tremolosa
que un t'estimo, sortís dels meus llavis
però ells ja no tenen més paraules
ja que els cops de la vida els han tancat.

Em miraves i el teu rostre amarat
m'exigia una paraula, una resposta
i vaig mentir dient t'estimo
per guanyar ... de la teva cara un somriure."


El dibuix es de Leonard Bear.

viernes, 13 de enero de 2012

Escrius


Escrius
i no tens res a dir
escrius per a tu...


Aquest gat enamorat dels teus turmells
sempre tornarà a casa
pot festejar amb una gata
i encara ... li sobra temps.


I la llavor va dir.
Em beuré tota la pluja
perquè m'estimo la terra
ara ... que esperi el cel!


Les lectures d'un poema
depenen de com s'interpreta
i milloren amb el temps
si ... l 'entens.



El dibuix es de Leonard Bear.

domingo, 1 de enero de 2012

Cau sola la tarda


Cau sola la tarda, així, com sempre i en aquest primer dia de l'any enmig d'un silenci que s'escolta algú esborra el Canigó amb el seu pinzell vermell.
Un cel blau groguenc s'amaga a la muntanya del Món i allà al fons el mar fosqueja sota una boira de cotó fluix.
Tu encara dorms i sembla que vulguis aturar el temps però és impossible, ja estem a l'any nou i tot està canviant.

Demà salparem cap a Itaca. Nausicaa l'amor salvatge, com un somni que s'esborra, acomiadarà aquesta nova singladura. El camí és llarg i hem de afanyar-nos, sense mirar enrere ... no fos que l'onada dels seus ulls ofegats d'aigua ens faci tornar a terra.