jueves, 28 de junio de 2012

Què fas? II

Pere què fas?
Llegeixo a l'ombra.
Que llegeixes?
Un tebeo de Mortadelo i Filemón.
I això et sembla bé? Una persona com tu... a la teva edat, hauries de llegir altres coses.
És que necessito desconnectar, fer neteja i tornar a les coses senzilles. Estic fart d'exquisideses intel · lectuals, de fanàtics il · luminats i d'hipòcrites especuladors que no ens deixen ser feliços.
Potser aquesta onada de calor t'ha pujat al cap i et fa dir bestieses.
No, que va. Mira que bé que estic, a la fresca, descalç a l'herba ... fins i tot les formigues em fan pessigolles i les abelles m'amanyaguen.


Les formigues em fan pessigolles
les abelles m'amanyaguen
descalç m'enfonso a l'herba
i quan tanco els ulls ... sento el batec de la terra.

viernes, 22 de junio de 2012

Juny


El temps de les prunes t'omplia els llavis de sucre i les arracades de cireres. A les tardes me n'anava a l'horta, regava a la fresca i em duies el berenar.
Pa amb tomàquet, llonganissa, amanida de pebrots i ceba tendra. El porró sota un raig d'aigua ben freda i per postres bastaves figues del coll llarg.
Giràvem regues descalços, enfangats fins a genoll. El burro Galán a l'ombra, la gossa Tula a l'aguait amagada dins d'un solc.
Al vespre tornant a casa, anaves  dalt del carro damunt del blat de moret;  jo a peu tot darrere trepitjant les vores, mentre els grills callaven i feia olor de fonoll i menta.
No tornarà el temps de les prunes, ja no em portes el berenar  ni bastem figues, però quan arriba la nit el mes de juny ... encara sento la teva olor, l'olor de l'herba.


La fotografia és de Groc.

viernes, 15 de junio de 2012

Què fas? I


Pere que fas?
Res!
I això perquè?
Perquè el que més m'agrada és ... no fer res!
Em sembla que pateixes una astènia conjuntural, veste'n de revetlla la nit de Sant Joan i se't passarà.
Mira, l'altre any vaig voler aprendre a ballar Bachata per la revetlla i va ser un fracàs. Aquest any tinc dues amigues que m'han promès espavilar-me... a ritme de Rock and Roll.

sábado, 9 de junio de 2012

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí Pol


jueves, 7 de junio de 2012

Bloc teatre XV


El teatre era ple de gom a gom, ningú volia faltar a la cerimònia anual de lliurament dels premis Gats. Tots els millors gatblogers estaven asseguts a la platea, nerviosos però plens d'il · lusió, esperant que es reconegués el seu treball de tot l'any.
Hi eren tots: el gat de dalt, el gat que somriu, el gat del fanal, el gat porc, el gat del racó, el gat de no m'esperis, el gat de Paris, el gat de l'armari ... en fi no faltava ningú fins i tot el gat del carrer que era el més torracollons.
Enmig d'una gran espectació va sortir a l'escenari el gat presentador i va dir:
"Senyores i senyors no sabem si és per falta de noves incorporacions gatblogers o perquè això és com el festival de la Eurovisió que tots voten als amics i coneguts ... però sempre guanyen els mateixos.
El gran jurat dels premis Gats ha decidit atorgar els guardons d'aquest any als blogs més votats per a cada categoria, després de descartar als premiats dels últims tres anys.
Fins ara el resultat era molt previsible i l'única sorpresa era la dels blogs revelació."
Per uns segons es va escoltar un silenci que donava calfreds, com si arribés una tempesta. De cop va esclatar un cridòria enmig d'un picar de peus tan gran que semblava que s'enfonsaria el teatre. El regidor va donar ordre d'encendre els llums i obrir les portes, tothom va sortir al carrer, alguns molt enfadats i discutint entre ells.
A l'únic que se li escapava el riure era al gat del carrer, el gat torracollons, perquè tot això ja ho veia a venir.


Amb el meu reconeixement al treball i l'enginy dels organitzadors d'aquests premis.
"Marramiu, marramiau
al bloc teatre
tot s'hi val ... "