miércoles, 24 de octubre de 2012

Bloc teatre XVI




Baixa el teló, s'encenen els llums.

Què t'ha semblat?
Bé, m'ha agradat molt.
Llàstima que s'hagi acabat, hi ha hagut moments molt tendres, plens d'emoció.
Em sorprèn aquest final tan inesperat, sembla que l'autor es buida en l'obra i talla la història de cop perquè no té res més a dir.
Tu creus que la protagonista existeix realment o tot ha estat com un somni imaginari?
No ho sé, però de vegades m'hi he sentit identificada. Quan ella li diu: "Si us plau no m'estimis ... " m'ha fet plorar.
I la música, què me'n dius de la música?
Molt ben triada. Però anem sortint que es fa tard i som les últimes.
Quina nit més agradable, es nota la tardor, fins i tot l'aire ... fa olor de versos.

FI



Ella és com un arc iris
plena de colors

lunes, 8 de octubre de 2012

Llavis de xarol


Volia parlar d'Octubre, llavis de xarol.
Dels colors del bosc, del silenci vora el mar, d'aquesta llum de la tarda.
Em sorprenen ombres allargades, m'acaricien fulles pigallades com les mans de tardor. Octubre fa olor de rossinyols i pomes, li esclaten les magranes a la boca i els ulls se li neguen amb la pluja.
Ara es despulla a poc a poc mentre s'adorm, ventre de molsa, llavis de xarol ...i jo només mirar-la.




La foto es de Arwen Ferraris.