jueves, 30 de mayo de 2013

Maig



Diuen : "Al maig cada dia un raig" i aquest any la dita s'ha complert.
És temps d'esgarrifances  i tempestes, de núvols que fan de nit el dia, de  llum al final de la tarda.
Com un tòpic, escriurem versos d'olor d'herba i terra molla. D'un sol que fuig i enlluerna mentre dibuixa muntanyes ... en blanc i negre.

Voldria parlar-te de maig, dir-te alguna cosa diferent, però no sé com fer-ho.
Et veig passar cada matí, no em mires mai. Ets com un brogit, preciosa i evanescent com la teva olor ...

L'olor de l'aigua
de l'aire
de maig.


lunes, 13 de mayo de 2013

Vaig tindre un somni




He vist "Els Miserables" al teatre i al cinema. Escoltant la cançó "I dreamed a dream" vaig decidir escriure un post parlant d'aquests somnis que tots tenim i que amb el pas dels anys gairebé mai es compleixen.
Però repassant la lletra de Alain Boublil no vaig ser capaç d'imaginar un text millor. Així, el que he fet és traduir-lo i interpretar-lo a la meva manera.
Vaig tindre un somni... és una frase molt corrent, molta gent la diu,  fins i tot algú l'ha fet cèlebre.
La veritat és que jo vaig tindre un somni, com tu, com gairebé tothom.


Ja fa temps que somio
quan hi havia esperança i valia la pena viure
vaig somiar que l'amor no moriria mai
vaig somiar que hi hauria perdó.

Llavors era jove i valenta
els somnis es feien, es desfeien i es perdien
res era important
ho cantàvem tot, ho bevíem tot.

Però els gats vénen de nit
amb veus que esgarrapen
igual que t'arrenquen la il · lusió
fan que t'avergonyeixis dels somnis.

Ell va dormir al meu costat un estiu
amb ell vaig passar uns dies meravellosos
s'em va emportar la infància
però s'en va anar quan arribà la tardor.

I jo encara somiava que tornaria a mi
que passaríem la vida junts
però hi ha somnis impossibles
hi ha temporals que no podem capejar.

Vaig somiar que la meva vida seria
tan diferent de l'infern en què visc
tan diferent del que és ara
la vida ha mort el somni que vaig somiar.


Potser només vaig somiar ... un somni.



lunes, 6 de mayo de 2013

Babel


Aquesta torre de Babel, afilada com una antena telefònica, hi ha cops que ens aïlla i incomunica.

Ara que ningú entén el que dic
que ningú escolta, demano la paraula!
 

Escampats per tot arreu, parlant mil llengües, adorant cent déus, encara no heu entès res.

El senyor us va dir que calia omplir el món, conèixer més d'una llengua i conviure amb altres races.
No us va fer baixar de la torre perquè no arribéssiu al cel, perquè no veiéssiu la seva grandesa, sinó perquè fóssiu savis com ell.
Ara hi ha un llenguatge comú, tothom pot comunicar-se, conèixer el que passa a tot arreu i el que pensen els altres. Però creix l'endogàmia, l'egoisme, la solitud davant d'un teclat, la insolidaritat.
Potser ha arribat de nou l'hora en què el senyor confongui les nostres llengües i destrueixi aquesta torre gegantesca  fruit de la ignorància.
Així tornarem a parlar-nos de prop, veient-nos, potser a cau d'orella, tocant-nos, sabent que no estem sols i que els altres ens necessiten.

I al final ningú m'entén
només tu, mirant-me als ulls... em beses.




 
 
La imatge és un original del gravador Sebi Subirós