domingo, 20 de abril de 2014

Bloc teatre XX



Puja el teló i entra a l'escenari un actor. Era un home d'uns seixanta anys, ben conservat, amb els cabells grisos.
Va començar així:
"Molts anys després, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel ..."
Recitava de memòria, sense paper ni apuntador, un text d'un relat que semblava molt llarg.
"Macondo era llavors un llogaret de vint cases de fang i cañabrava construïdes a la vora d'un riu d'aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan recent, que moltes coses no tenien  nom, i per esmentar-les calia assenyalar-les amb el dit ... "
D'aquesta manera van anar passant les hores i els dies fins que el públic de la platea va començar a inquietar-se, víctima de la fam i la son, allò era realisme màgic en estat pur.
Llavors es va sentir una potent veu en off que dirigint-se a l'actor li va dir: Escolti faci el favor! Llegeixi els dos grups de nombres i lletres que apareixen a la pantalla del fons de la sala en l'ordre corresponent.
L'home va quedar bocabadat i sorprès. Sortint de l'escenari amb cara d'enfadat va dir: No sóc un robot! Ostres, no veieu que no sóc una màquina ... sóc en Pere.
I va acabar dient: "... estava previst que la ciutat dels miralls seria arrasada pel vent i bandejada de la memòria dels homes en l'instant en què Aureliano Babilònia acabés de desxifrar els pergamins, i que tot l'escrit en ells era irrepetible des de sempre i per sempre perquè les nissagues condemnades a cent anys de solitud no tenien una segona oportunitat sobre la terra."

Baixa el teló

sábado, 12 de abril de 2014

Rosa vampira


Microconte per al Joc de Lletres de Sant Jordi 2014 de Jomateixa.




Vaig viure una infància plena de contes de cocodrils i pirates, de prínceps i granotes, fins i tot de gallines "turulecas".
Però avui m'ha punxat la rosa dels teus cabells i la teva sang s'ha barrejat amb la meva ... convertint-me en assassí.

jueves, 3 de abril de 2014

Una tarda d'abril


Una tarda d'abril grisa i freda, quan l'hivern és primavera i la tristesa entela els vidres. Les mans dibuixen ombres inversemblants sobre l'olor d'una pell humida i tèbia.
Abraçant-nos ben fort, com si tinguéssim por, només s'escolta el pas lent de les hores.
Malenconia d'abril ... una tarda plujosa i tendra.



La fotografia és de Jordi Puig