jueves, 2 de octubre de 2014

Tanca els ulls



Tanca els ulls, dóna'm la mà, no diguis res.
T'explicaré la història d'una vida que m'havia imaginat, com un conte.

Els primers records d'infància
petons de llet
pa amb xocolata
i el fred ... el fred dins les cases
que omplia els carrers de basses gelades.

El meu avi era un contacontes somiatruites, gràcies a ell de ben petit vaig aprendre a volar.
Volava poc i baix i els dimonis de la por, negres i peluts, intentaven atrapar-me com en un somni Freudià.

No estiguis trista Sahra
tinc un vaixell pirata que és un carret de gelats
tu ets més preciosa que Wendy
jo ja no sé volar.
Llavis de vainilla, cucurutxo de rialles
tanca els ulls, no diguis res ... dóna'm la mà.


"És molt difícil o gairebé impossible pintar o parlar de la bellesa. Jo no sóc un pintor de la bellesa, sóc un pintor de situacions felices ..." Manel Anoro.

9 comentarios:

ENRIC dijo...

Gran sensibilitat poética i pictórica.

Carme Rosanas dijo...

És una sort tenir un avi que t'ensenyés a volar...

I no sé, jo crec que per aquí, pel teu carrer, sempre tan agradable t'he vist volar. Estàs segur que ja no en saps. O és que voles sense pensar-hi? sense saber-ho... sense fixar-t'hi... voles naturalment i suaument, Pere Pan.

sa lluna dijo...

Estic d'acord amb na Carme, penso que ja en saps i que el teu vol sempre ens treu un somriure plaent.

Bona tarda, Pere!
Aferradetes :)

Galionar dijo...

Ja en som tres, doncs, que hi estem d'acord, Pere.
Possiblement la bellesa no necessita que ningú la digui, que ningú la pinti; potser ella en té prou de saber que algú la sent, d'aquella manera en què també se sent l'amor...
Una abraçada!

Gerònima dijo...

Molt bonica la cançó.
M'agradaria saber que diu. :)
Una mica amagadeta, però ...
ja diuen que la bellesa és invisible als ulls. I aquí mai millor dit.

cantireta dijo...

Tat! Sóc dins del barco de gelats. Salpem? La mar és plena de vainilla, l'aroma de la tarda pinta maduixes a la coberta.

El meu pare també té molta imaginació. Lo meu és de família...

Un petó enorme, Pere. :-)

Fedora dijo...

Fa temps que no dono la mà i tanco els ulls, també fa temps que no tanco els ulls per donar la mà. Però imaginació no me'n manca :)
Una abraçada, Pere

novesflors dijo...

Jo, com la Carme, crec que sí que en saps, de volar...

Carme Rosanas dijo...

Ui! Ha desaparegut un post... ;) tornaré! (a veure si ell també torna...)