domingo, 27 de diciembre de 2015

La felicitat és ... un estat d'ànim, una bogeria




La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.

Quan escric m'identifico amb les paraules de Manel Anoro : "És molt difícil o gairebé impossible pintar o parlar de la bellesa. Jo no sóc un pintor de la bellesa, sóc un pintor de situacions felices ..."

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...

M'adorm el fred i em despullo sobre catifes d'herba ... Fins i tot el vent al final de la tarda acarona la teva solitud.

Tic tac
faig tard
cloc cloc
el cor
poc a poc
per favor
ai ai!
ara o mai
catric catroc
la nit del foc
patim patam
m'estàs besant!

Per als que viatgen lluny, a llocs remots i bells, per conèixer-se.
Em dic Chico, tu com et dius?
Rita, però al xat el teu nom era Tango
Bé, tu també et deies... Sardana

I com en una Suite Simfònica voldries viure més de mil i una nits explicant històries meravelloses que has llegit o imaginat.
Largo e maestoso
Lento
Allegro non tropo
Tranquilo


Al intentar abrazarte tus senos cubiertos con aceites han bailado entre mis dedos; has debido tostar algo de carbón para tus ojos y cardenillo, resina y albayalde, pues estabas preciosa bajo el sol.

I... vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.

Davant del mar de cop es trenca la línia de l'horitzó , veles de colors, vaixells de grècia.

Élla era un arbre ple de fruita madura, ell estava boig pels seus mugrons de cirereta.

Aquest gat enamorat dels teus turmells sempre tornarà a casa.

En un món de lletres ningú escriu estudiant ciències.

Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...

Els cors robats no els tornen mai i menys en nits de lluna plena.

Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis.
I jo una farola
sense llum.



La pintura és un oli de Manel Anoro.

martes, 22 de diciembre de 2015

Pinzellades VII



Avui a l'Empordà fa fred. Les fulles dels gessamins groguegen i l'últim dia de tardor vesteix el Canigó amb el seu barret blanc.
Com un llangardaix darrere dels vidres busco l'escalfor i el Peter Pan que porto dins somia amb el "caga tió" de la nit de Nadal.
La tarda és humida i fosqueja ben aviat...

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis.
I jo una farola
sense llum.


sábado, 12 de diciembre de 2015

Pinzellades VI


Els cors robats
no els tornen mai
i menys en nits de lluna plena.
Ai! enyor, soledat,
si avui busques l'amor
no miris cap al cel, a les estrelles
potser està més a prop
mira per terra ...
sota les fulles de l'herba.


lunes, 7 de diciembre de 2015

Pinzellades V



Li besava els dits del peu,
els acariciava
i ella cridava
amb molt poqueta veu ...



domingo, 29 de noviembre de 2015

Parleu-me de Xenofont



Volia entrar de puntetes,
la roda era un món de dones
i no sabia que dir.

Però al llegir "anàbasi àgrafa"
va prendre llapis i quadern
per ficar-s'hi a dins corrent.

Va entendre que la "anàbasi ágrafa" era el naixement a la vida, un camí de mar a terra ple d'emocions. Li faltava la paraula escrita i no sabia descriure-ho.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca. Així col.leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".

En un món de lletres
ningú escriu estudiant ciències
però ... parleu-me de Xenofont i dels que no saben escriure!




La imatge : "Joves espartans practicant exercicis". Edgar Degas.

domingo, 22 de noviembre de 2015

Pinzellades IV


Aquest gat enamorat dels teus turmells
sempre tornarà a casa,
pot festejar amb una gata
i encara ... li sobra temps.



La fotografia és un disseny de "Cold Picnic"

sábado, 7 de noviembre de 2015

Pinzellades III

 

Élla era un arbre ple de fruita madura
ell estava boig pels seus mugrons de cirereta
tots dos tremolaven, desitjant-se, sense dir-se res
i de cop el terra es va cobrir d'un llit ... de fulles tendres.



viernes, 30 de octubre de 2015

Pinzellades II


Davant del mar
de cop es trenca la línia de l'horitzó
veles de colors
vaixells de grècia
i jo aquí a la sorra
me'n recordo d'Itaca.



martes, 20 de octubre de 2015

Pinzellades I


I... vaig adorar al Sol
tremolant
com un equilibrista
sobre la fina corda de la sorra.


sábado, 3 de octubre de 2015

Retrato de mujer en la Alhambra


Al amanecer, te he visto cazar pajarillos en los cañaverales y adentrarte con sigilo en la espesura de bosques de castaños.
He descubierto las uñas pintadas de tus manos y tus pies entre otras flores y el dorado de tus mejillas o el suave verde bajo tus ojos.
Al intentar abrazarte tus senos cubiertos con aceites han bailado entre mis dedos; has debido tostar algo de carbón para tus ojos y cardenillo, resina y albayalde, pues estabas preciosa bajo el sol.
He deambulado a las orillas del Darro, bajo un suave arrullo de viento entre palmeras. Ahora, eres tu quien me lleva de la mano y te entregas a mi en goces despreocupados, mariposa de alas cálidas abiertas.
Y si te miro, así con los ojos del deseo, finalmente caigo de rodillas conmocionado en tu presencia. No puedo sostenerme ante la hermosura de tu piel cobriza y los movimientos de tus brazos tan flexibles como los juncos...




La fotografia és de l'exposició "Bajo el cielo Andaluz" de Kim Weston.
El text és una revisió adaptada d'un que vaig publicar el 2009.

domingo, 26 de julio de 2015

Suite Simfònica



El 1888, l'any que va néixer la meva àvia, Rimski Korsakov va escriure Scheherazade.
Seixanta-set anys després vaig escoltar aquesta simfonia per primera vegada, era l'únic disc de música clàssica que hi havia a casa.
Hi ha històries i melodies que poden marcar una vida i fer dels seus temps un concert imaginari.

Largo e maestoso
Lento
Allegro non tropo
Tranquilo
Andantino
Allegro molto
Vivace scherzando

I com en una Suite Simfònica voldries viure més de mil i una nits explicant històries meravelloses que has llegit o imaginat.

Moderato assai
Andantino quasi allegretto
Allegro non troppo e maestoso
Lento

Però cal anar amb compte, anys després vaig escoltar "L'illa dels morts" de Rachmaninov, llavors ... la bellesa d'aquest poema simfònic em va fer entendre que algun dia s'acaben els somnis.

Lento
Tranquilo
Largo...



Largo e maestoso

lunes, 6 de julio de 2015

Cites



He creuat l'oceà per veure't
Jo vinc del nord, de més amunt del desert
És normal una cita tan lluny de casa?
No, és clar! però has vingut i ... està molt bé
Podríem pujar tot costejant fins a Mogador
Si, així tindrem temps per conèixer-nos
Em dic Chico, tu com et dius?
Rita, però al xat el teu nom era Tango
Bé, tu també et deies... Sardana




Per als que viatgen lluny, a llocs remots i bells, per conèixer-se.

sábado, 11 de abril de 2015

Pirata dels dilluns




Microrelat per al Joc de Lletres de Sant Jordi de Jo mateixa.

"Dius que te'n vas, com sempre, que tens feina.
Pirata dels dilluns, tens uns ous com un castell, per mi te'n pots anar fins a Austràlia si vols.
Ja sé que per sant Jordi no hi haurà rosa ... però tampoc tindràs cap llibre!"

sábado, 14 de marzo de 2015

Vent de Garbi a València



Alba al Mareny Blau

De bon matí
mariner, vinc de la mar,
em porta vent de garbí
camí de Riola.

A poc a poc
el blau salat es torna verd,
un verd groguenc d'olor d'arròs
camí de Riola.

Cau la tarda
i l'aire de ponent fa onades d'herba,
Cues de Jonc pinten el cel de colors
camí de Riola.

Al vespre
a l'altra banda del riu, sento ... la teva veu
a prop dels tarongers, al bosc dels somnis
camí de Riola.

El primer cop que vaig fer el camí de Riola, era un capvespre d'agost, càlid i humit, el sol s'amagava enlluernador i enmig del silenci sonava "Fragile" de Sting a la ràdio del cotxe.


Ara a la tarda
fimbrant com un jonc
rínxols de garbi.
El vent s'emporta les paraules
i el lent trencar de les ones
sorprèn la mirada absent
fosca
clara
preciosa
rínxols de garbi.


I la llum
I el vent de garbí
I l'olor de l'arròs
molls i romaní
allà a la sorra de la Malvarrosa ...


Adeu Vicent
¿Com he d'eixir d'aquesta passió
si aquest carrer Arquimedes és sols un atzucac?
El meu secret, de què et fas confident
és aquest gust general per la vida.
Res no és obscè i tan sols compta el bé.



jueves, 26 de febrero de 2015

Caloret de Falles


Tic tac
faig tard
cloc cloc
el cor
poc a poc
per favor
ai ai!
ara o mai
catric catroc
la nit del foc
patim patam
m'estàs besant!
sant sant Josep
caloret ... faller.



Sempre venies darrere que t'ensenyara cançons i ara que en saps de boniques t'amagues pels carrerons...

sábado, 21 de febrero de 2015

22 de febrer... els ulls i la mirada



Los ojos

Cuando murió su amada
pensó en hacerse viejo
en la mansión cerrada,
solo, con su memoria y el espejo
donde ella se miraba un claro día.
Como el oro en el arca del avaro,
pensó que guardaría
todo un ayer en el espejo claro.
Ya el tiempo para él no correría.

Mas, pasado el primer aniversario,
¿cómo eran –preguntó–, pardos o negros,
sus ojos? ¿Glaucos?… ¿Grises?
¿Cómo eran, ¡Santo Dios!, que no recuerdo?…

Salió a la calle un día
de primavera, y paseó en silencio
su doble luto, el corazón cerrado…
De una ventana en el sombrío hueco
vio unos ojos brillar. Bajó los suyos
y siguió su camino… ¡Como ésos!

Antonio Machado va morir a Collioure camí de l'exili avui fa 76 anys.



Parlament d'Esther

Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.

Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.

Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.

Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.

Salvador Espriu va morir a Barcelona avui fa 30 anys.



¡No puedo cantar, ni quiero a ese Jesús del madero...sino al que anduvo en el mar!

martes, 3 de febrero de 2015

Escrits d'hivern




Visc en un país de vent
va i ve
porta i lleva
i fa embogir.

M'adorm el fred
i em despullo
sobre catifes d'herba ...

Estimo
les flors de l'hivern
senzilles, petites, modestes
que fan molta olor
que viuen molt temps.

Finestres tancades
finestres d'hivern
i els gats a les fosques
mirant al cel...
per si neven ratolins.

Fins i tot el vent
al final de la tarda
acarona la teva solitud.

L'hivern és silenci
sols
el batec del cor.
Callem tots junts
plegats
mentre ens fem companyia.
Però ... tu no calles
mai
i ens esvalotes!

Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat.



martes, 13 de enero de 2015

Haití 12 gener ... fa cinc anys




Nit de Walpurgis
nit de bruixes
a les garrigues, prop de Llers
es prepara un aquelarre
en una illa, lluny al Carib
es desencadena el caos
i jo Faust endimoniat no entenc res ...

( 19 gener 2010)

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...

( 9 febrer 2010)

Ja fa cinc anys del terratrèmol d'Haití i el país segueix en ruïnes.