sábado, 12 de diciembre de 2015

Pinzellades VI (Els cors robats no els tornen mai)


Els cors robats
no els tornen mai
i menys en nits de lluna plena.
Ai! enyor, soledat,
si avui busques l'amor
no miris cap al cel, a les estrelles
potser està més a prop
mira per terra ...
sota les fulles de l'herba.


5 comentarios:

Galionar dijo...

Quina bellesa, aquest poema ple de nostàlgia, Pere! I la il·lustració em té el cor robat. L'has feta tu, oi?
És ben cert que de vegades ens entestem a cercar l'amor en el lloc equivocat, quan potser és més a prop del que ens sembla...
Una abraçada!

Carme Rosanas dijo...

NO el trobo no, el meu cor robat... ni cap al cel ni sota les fulles d'herba. Ja dius bé... no els tornen mai.

Helena Bonals dijo...

Millor que te'l robin que no pas que no, el cor. És el millor que et pot passar.

novesflors dijo...

L'amor és pertot arreu. El trobem, quan el trobem, i en qualsevol lloc.
La il·lustració, preciosa.

xavier pujol dijo...

Caldrà penjar cartells de "Wanted"
Es busca el robador (o la robadora) de cors.