sábado, 10 de diciembre de 2016

T'estimo en la rutina...


El cantautor Joan Isaac ha publicat el seu primer llibre de poemes: "Intimissimi"

T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.

T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.

T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
"Sembla que visquis sol!"
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.

T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.

T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
"Ningú no m'ho agraeix!"
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Més val que no parlem
del teu mal despertar...

T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...

T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m'agrada
llegir-me els manuals.

Testimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.


M'hauria agradat tant ... haver-te escrit aquesta lletra.

martes, 29 de noviembre de 2016

Quan fora és groc, fins i tot vermell


Les tardes fredes al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
Gelat, m'arrauleixo en un racó prop del escalfapanxes.
Els ulls tancats, somiant, se sent l'olor d'un foc que torra castanyes.
A ponent un raig de llum desperta la brisa...el mar anega melangios "l'skyline" gris de l'Albera.
Temps de bolets, camins d'aglans i fulles mortes.
Sempre al novembre, quan fora és groc, fins i tot vermell.
 


Ara la ràdio parla de la mort de David Hamilton. Fotògraf de difuminats colors adolescents... d'un erotisme ingenu.

domingo, 13 de noviembre de 2016

Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants



Llegint-te ni tan sols veig passar els elefants. Em parles d'un món diferent, d'una vida imaginada i m'ajudes a somiar.

"Vaig aprendre a llegir-me
llegint el teu cos
quan més em llegia, rellegia el teu cos
descobrint detalls inesperats
missatges amagats.

Si tanco els ulls
llegeixo la teva olor
mentre, tu recites els versos que t'escric
és com si llegís el teu cos
i escoltés les meves paraules

Ara dorms ...
Darrere el vidre de la nit, un vent càlid de núvols baixos dibuixa ombres inversemblants, com un mim sobre els llençols.

Jo em quedo sol, ingràvid
llegint-te
però avui desconec el teu cos
i en llegir-lo em fan por les meves paraules
quan dius ... si us plau no m'estimis."

Per això, avui a Sri Lanka, llegint-te ni tan sols veig passar els elefants.



Per Leonard Cohen que ens ha deixat aquesta setmana als 82 anys i ... potser ja s'ha retrobat amb Marianne.
El poema és "Por favor no me quieras", el vaig escriure al juny de 2011.

lunes, 24 de octubre de 2016

Pinzellades XXVI




Descalça, sense pressa
molla, buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, a poc a poc...



jueves, 20 de octubre de 2016

Marianne


Aquest passat estiu ha mort Marianne Jensen.
Leonard Cohen la va conèixer el 1960 a l'illa de Hydra a Grècia, va ser la seva musa i companya durant deu anys.

Esperant Marianne

He perdut un telèfon
que feia la teva olor.

Visc al costat de la ràdio
totes les emissores alhora
però capto una cançó de bressol polonesa
la capto entre l'estàtica
s'esvaeix, espero, mantinc el ritme
torna gairebé adormida.

Potser vas agafar el telèfon
sabent que jo l'enflairaria immoderadament
potser fins que s'escalfés el plàstic
per recollir  l'última engruna de la teva respiració.

I si no penses tornar
com volies trucar per dir-me
que no penses tornar
per així almenys poder discutir amb tu.

Leonard Cohen



Leonard Cohen escriu millor que Bob Dylan però m'agrada molt que li hagin donat el Nobel a un músic, compositor i poeta en "gira permanent" des de 1960.

miércoles, 12 de octubre de 2016

Pinzellades XXV




Quan tornis del sud
porta'm la seva llum
l'alegria, el color
l'olor dels geranis, perfum
cançons que neixen del cor.

Quan tornis del sud ... porta-me'l!



sábado, 8 de octubre de 2016

Pinzellades XXIV




La lluna avui es va fent petita
demà al matí s'amagarà.
Jo me n'aniré amb ella,
 quan despertis ...
el soroll de les onades et parlarà de mi.


I al matí, mig adormida
ni un traç més, ni una paraula
només la seva olor.




domingo, 2 de octubre de 2016

Pinzellades XXIII




Sóc una granota lletja
i espero una noia petonera
per convertir-me en el seu príncep...



lunes, 26 de septiembre de 2016

Bloc teatre XXII




A la tardor de tant mirar endins m'he vist el fetge.
Negre, brut i ple de pedres.
Em pregunto quin maltracte, quina vida li he donat perquè es pugui tornar així.
I si qui m'ha de jutjar se'm menja el fetge quan em pengin, de ben segur quedarà ... fastiguejat.




Els fariseus ( 1964 )

sábado, 17 de septiembre de 2016

Entre dues aigües

 
Entre dues aigües
com qui neda sense saber on
apuntant un peu, el cap, mirant-te
com qui creua un paradís de puntetes
entre dos rius, el Tigris i l'Eufrates.

Com qui no s'atreveix a fer soroll
sense dir res
passant entre dues aigües ... mitja vida
o tota o part.

Entre dues aigües
com qui resa
com jo.




Tu véns d'on va néixer la vida, entre el Tigris i l'Eufrates, jo no ho sé.
Però ara que som com aquells rius paral·lels de Marius Torres potser ens cal viure entre dues aigües ... per no ofegar-nos.

martes, 16 de agosto de 2016

Conversando con Federico García Lorca



El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre.

Pere. ¿Quien puede hablar con los poetas muertos?
Solo quien sabe del alma, de la vida... verso, mensaje y palabra.

Cuando niño a mí me dijo
un día mi pobre abuela
que al morirme yo me iría
sobre las hojas más tiernas
de los árboles más altos.

Hoy estás abatido
bajo el cielo de agosto
como yo frente al cielo
de mi espíritu rojo.

Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que de noche me pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Ya viene la noche.
Golpean rayos de luna
sobre el yunque de la tarde.
Ya viene la noche.
Un árbol grande se abriga
con palabras de cantares.
Ya viene la noche.
Si tú vinieras a verme
por los senderos del aire.
Me encontrarías llorando
bajo los álamos grandes.
¡Ay Pere!
bajo los álamos grandes.



Pronuncio tu nombre... Federico.
En esta noche oscura,
y tu nombre me suena
más lejano que nunca.
Más lejano que todas las estrellas
y más doliente que la mansa lluvia.

¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

Ahora la noche de anís y plata
relumbra por los tejados.
Plata de arroyos y espejos.
Anís de tus muslos blancos.

Se mueren de amor los ramos.

Si muero,
dejad el balcón abierto.
El niño come naranjas.
(Desde mi balcón lo veo).
El segador siega el trigo.
(Desde mi balcón lo siento).

¡Si muero,
dejad el balcón abierto!

Era madrugada. Nadie
pudo asomarse a tus ojos
abiertos al duro aire.

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.



El poeta Federico García Lorca murió en Agosto, hace 80 años, cerca de Granada. Lo fusilaron al amanecer...

lunes, 8 de agosto de 2016

No dius res


Visc de silencis
de paraules perdudes
tu darrerament no dius res
i no m'importa
perquè et sento a prop
cada cop ... més silenciosa.




La foto - Coco i Dalí. La música - "Final feliç" de Parov Stelar.

miércoles, 3 de agosto de 2016

Ja vénen els russos!



Des de fa un mes el comptador de visites del bloc no para de créixer, cada dia rebo centenars  de visites.
Consultant les estadístiques veig que gairebé totes procedeixen de Rússia, no entenc el que està passant.
Vosaltres sabeu de que va tot això?
O és que ara la cosa va de debò i ... ja vénen els russos!




Això del comptador és veritat, no és una broma.

sábado, 30 de julio de 2016

Carta d'ajust




Slow blog...



miércoles, 27 de julio de 2016

Tonteries...Ui! mira'm, tinc petons petu



Petons de vedell, petonassos
petons de peix, petonets
tinc una fauna de petons
per tu...


Ui! hui fas tard
ui! t'espero hui tarda
ui! no tardes ... hui.

Mira, mira
mira'm més...
toca'm!
però no em miris més.

Tinc una veïna
molt pilla
estén roba
atrevida
i quan surto
a l'eixida
em mira
desvergonyida.

Petúnies
petunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric
petugadeu ...quin dematí.

Jo tinc dos mons
tinc dues vides
tinc dos amors
si tu ... m'estimes.



La pintura és un detall de "Una casa a la sorra" de Manel Anoro.

miércoles, 29 de junio de 2016

Vint-i-quatre llapis de colors



Avui no vull escriure't versos. Només són paraules si les llegeixes tu, si les llegeix un altre... semblen diferents.
Et faré un poema de colors, d'aquells que són per mirar. Poemes en silenci que ho diuen tot pintats amb aquells llapis que em vas regalar.
Un poema que es pugui tocar, fusta seca, olor de cedre i quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres en blanc i negre o gris.
I potser t'hi posaré música, notes de colors com un calidoscopi sonor de Scriabin, com aquest "prelude" que tant t'agrada.

Avui no vull escriure't versos,
només són paraules si les llegeixes tu.
Et faré un poema de colors
pintats amb aquells llapis que em vas regalar,
quan tanquis els ulls parlarà de nosaltres
en blanc i negre o gris
i potser t'hi posaré música com un calidoscopi sonor
com aquest "prelude" que tant t'agrada.




Para Mónica y Jorge.

lunes, 20 de junio de 2016

Mar de Grècia



Saps Maria? Aqui a la platja d'Empúries s'acabava la mar grega.
Davant d'aquest antic hostal desembarcaren fa dos mil cinc-cents anys vaixells de grècia.
Un cop fa temps, quan era petit, vaig dinar en aquesta mateixa terrassa amb el meu avi. Ens cantava una cançó que deia:

"Empúries és un poblet
abans era ciutat
ara diu que hi troben joies
joies de l'antiguitat
trala, tralaralara ... "

Eren coses de la gent gran. Però sempre trobo aquest lloc especial, fins i tot emocionant.

Fixa't Maria! Allà al fons ...

"Davant del mar
de cop es trenca la línia de l'horitzó
veles de colors
vaixells de grècia
i jo aquí a la sorra
me'n recordo d'Itaca"




Per la Maria.

viernes, 17 de junio de 2016

Como a una gamba


Si sientes añoranza de los 70's
pon un Nosferatu en tu vida,
que te coma
poco a poco,
que te chupe
lentamente.
Como a una gamba...



Per la Carme i en Xurit que cuinen unes gambes increïbles a Cadaqués

sábado, 28 de mayo de 2016

Pinzellades XXII



Després de la pluja
en silenci
escoltant el que em dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.




Jo també tinc una fada a casa meva...

domingo, 22 de mayo de 2016

Pinzellades XXI




Ara els teus ulls
són la llum en la foscor
cec, sord ... boig per tu.




La fotografia és de Neave Bozorgi.

miércoles, 18 de mayo de 2016

Pinzellades XX



Ocellet de maig
pit de rosella
ales de blat.



Els sons del silenci xiuxiuegen paraules dels profetes ...

lunes, 2 de mayo de 2016

Pinzellades XIX



Com un ocellet
entre les teves mans
em sento morir...
Només em puc salvar
si em deixes lliure
o si em dones de menjar
llet amb pa.



domingo, 24 de abril de 2016

El conill


Després de demanar-li moltes vegades, un dia sortint del cole, la Rosa em va ensenyar el seu conill.
L'havia vist dibuixat en un llibre però així al natural em va semblar diferent.
Em vaig posar molt vermell... mai he entès perquè, a més, aquest al nas portava un anell.

Microrelat per al Joc de Lletres de Sant Jordi.

sábado, 23 de abril de 2016

Pinzellades XVIII



A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.

A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
una llàgrima ... llisca pels dits
en veure com l'he traït.


sábado, 9 de abril de 2016

Pinzellades XVII




Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...




La foto és de Neave Bozorgi.

lunes, 21 de marzo de 2016

NUKE




Eva Serrano- NUKE és blocaire, poetessa i artista visual; tot el seu treball és d'una bellesa extraordinària.
Durant tres anys vaig seguir el seu bloc comentant sovint els seus posts, actualment no publica res.
Recordant les bones estones que vaig passar al "Rincón de Nuke" us deixo aqui alguns dels comentaris que li vaig fer:

Te dejo mi puerta entreabierta,
en el rellano tres puntos suspensivos
y tú piensa lo que quieras...

Este teatro de la vida, confunde disfraz con persona
y al final no sabemos quien interpreta: el actor o el personaje.

Lo que me gusta de tí es "lo bonita que eres
y lo bién parida que estás"...

Detendré el tiempo
para que no me olvides.
Cuando te vayas
lo dejaré pasar, rápido,
y me iré contigo...

He pasado seseNta veces
por tu pUerta,
si Kuento hasta siete
pasaré sEsenta y una.

Esta uva de la suerte
que veo marca la una
parece una oliva verde
redonda como tus ojos.
Que se cumplan tus deseos
a la una de la noche,
las doce en Canarias.

Te abrazo, me doy dos vueltas por ahí
y vuelvo para abrazarte de nuevo .

Funambulistas de la vida
siempre por la misma cuerda
arriba y abajo.

Siempre llevo en mi cartera
una o dos tiritas,
para tapar las heridas
que sólo las cura el tiempo.

No me esperes al caer la tarde
sólo son pedazos de aire
de alas que te llevaron lejos
y es que...
¡me quedé tán solo!
que no podría encontrarte.

Tus ojos de mayo alientan deseos
el aire ha sembrado un millón de besos
y la metamorfosis hará que tus manos
de nuevo se llenen... de mariposas.

Y cuando el viento sopla
grita mi boca
pidiendo auxilio...como una caracola.




La foto és de l'Eva Serrano i aquesta música li agrada molt.

domingo, 13 de marzo de 2016

Xoc d'un tren i un veler a la deriva... un titular sorprenent

 

"Veles al vent sobre el rail d'una onada vaig anar a parar sota l'acer del teu ventre.
Les teves rodes em van fer cruixir les quadernes i mentre l'apartavaques tallava el màstil de coberta vas penetrar fins al celler omplint-me de vapor.
Llavors vam ser un sol cos ... allà al mig de la platja."

Titulars

sábado, 5 de marzo de 2016

Pinzellades XVI



Gotas de lluvia
recorren infinitos caminos
en los cristales de casa.
Me acuerdo de tus mejillas
llenas de senderitos
un día cuando llorabas.



Enlluernat per la nit.

miércoles, 2 de marzo de 2016

Pinzellades XV



Ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.



Si tingués per un moment el temps a les meves mans, no diria res... no diria res.

viernes, 26 de febrero de 2016

Pinzellades XIV



Una boca així
sembla un plat del Bulli,
uns llavis així
no es poden besar.
I quan no pots més
te'ls has de menjar ... de cop!



lunes, 22 de febrero de 2016

Estos días azules y este sol de la infancia

Allá, en las tierras altas,
por donde traza el Duero
su curva de ballesta
en torno a Soria, entre plomizos cerros
y manchas de raídos encinares,
mi corazón está vagando, en sueños...
¿No ves, Leonor, los álamos del río
con sus ramajes yertos?
Mira el Moncayo azul y blanco; dame
tu mano y paseemos.
Por estos campos de la tierra mía,
bordados de olivares polvorientos,
voy caminando solo,
triste, cansado, pensativo y viejo.
 
Antonio Machado va morir a l'exili avui fa 77 anys.


Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota clarísims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest meu nom: "Ningú."
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol, m'allunyaré,
nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.

Avui fa 31 anys que ens va deixar Salvador Espriu.



jueves, 18 de febrero de 2016

Pinzellades XIII




Ja no et miro mai
quan passes a prop meu
però ... ets com un brogit
corres com l'aigua fresca
vas i vens com les onades
com el vent que mou les fulles dels arbres.




La foto és de Wilson Chong

domingo, 14 de febrero de 2016

No som aquí per buscar un somni



El 1951 llegint BABAR

“NO SOM AQUÍ PER BUSCAR UN SOMNI... NOSALTRES SOM EL SOMNI”

Muriel Casals ( 1945- 2016 )




La fotografia és del Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

miércoles, 10 de febrero de 2016

El guanyador s'ho emporta tot




"Mamma Mia!" és una pelicula de la Meryl Streep i en Pierce Brosnan. Un musical simpàtic per passar una bona estona amb la música de Abba.
Hi ha una cançó que trobo especial, potser de les millors que va compondre aquest grup suec, és "The winner takes it all".
"El guanyador s'ho emporta tot" parla de la separació d'una parella. El s'ha anat amb una altra, ella recorda la història d'amor i il·lusió viscuda tots aquests anys.
De res ha servit construir una llar, jugar d'acord amb les regles; se sent malament i sense confiança. Pensa que ha perdut ... el guanyador s'ho emporta tot.
Els que portem molts anys vivint en parella coneixem una xic d'aquesta història.
L'amor i la passió, la innocència d'un temps en què tot és nou i sorprèn; el treball de crear una llar, la il·lusió d'una família.
Però sovint hi ha desamor, desànim, mirades fora de casa. Potser és que nosaltres canviem i la nostra vida no canvia. És hora de fer balanç, de sospesar.
Llavors et preguntes si ha valgut la pena; és quan tens la sensació que hi ha guanyadors i perdedors, que el guanyador ...s'ho emporta tot.




The winner takes it all

sábado, 6 de febrero de 2016

Pinzellades XII



Fugint
corrent
dels sentiments
per la platja del meu cos
vas deixar empremtes tan fondes
que pujaven les marees
i s'assecaven els mars...



sábado, 30 de enero de 2016

Pinzellades XI




Quan et toco et desfàs com el gel
sento fred i calor
em mulles
i tinc por.


sábado, 23 de enero de 2016

Pinzellades X




Fa tant de temps que no m'estimes
tant, que vaig oblidar la teva cara
però sempre penso en tu
i recordo la teva olor
i estic fotut
i t'enyoro ...


domingo, 17 de enero de 2016

Bloc teatre XXI




Sempre havien matat en nom de déu i ho seguien fent com un costum atàvic.
Però un dia un home, descendent d'aquells que déu havia creat, va cridar :
"No hi ha déu!" ... I es va fer la pau.
 



La imatge és de El Roto.

martes, 12 de enero de 2016

Pinzellades IX


 

Confió en encontrar
a una mujer lasciva, obscena
que me diga palabrotas sucias
que no sea vulgar
pero si mágica e inteligente
que me despierte de este sopor
de los sentidos dormidos.
 



La imagen es "Green Lady" de Dylan Lisle.

martes, 5 de enero de 2016

Pinzellades VIII




Visito tu casa como cada semana
y esta tan llena de amor
que no tengo sitio para sentarme.
Esto es una locura...





I wish I was special...You’re so fucking special