miércoles, 2 de marzo de 2016

Pinzellades XV



Ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.



Si tingués per un moment el temps a les meves mans, no diria res... no diria res.

2 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

No sé si és millor que et diguin això (que en sembla molt bonic) o és millor ser-ho... Poder llegir-se fàcilment em sembla un luxe tant si parlem d'amor, com d'amistat. Però els llibres per molt oberts que estiguin s'han de saber llegir. Mèrit compartit sempre.

Una coseta, però, no fem tan estalvi de paraulea, tan bonic que es parlar-se i explicar-se i escoltar-se i entendre's!

Jo diria poques coses i ben triades...

Olga Xirinacs dijo...

"S'ha de saber llegir el terme", em deia un bon senderista. El terme del cos és el de la terra: parla amb els detalls que es troben pel camí.
Gràcies per la història del tren i el veler.