miércoles, 22 de febrero de 2017

Somiant amb Leonor


Leonor Izquierdo
Soria 1894-1912

Soñé que tú me llevabas
por una blanca vereda,
en medio del campo verde,
hacia el azul de las sierras,
hacia los montes azules,
una mañana serena.

Sentí tu mano en la mía,
tu mano de compañera,
tu voz de niña en mi oído
como una campana nueva,
como una campana virgen
de un alba de primavera.

¡Eran tu voz y tu mano,
en sueños, tan verdaderas!...

Vive, esperanza, ¡quién sabe
lo que se traga la tierra!

Antonio Machado, 1912


Avui fa setanta-vuit anys d'un darrer vers...
Estos días azules, y este sol de la infancia

4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Preciós i tendre poema de Machado. Un plaer rellegir Machado, a la Calle Arquímedes, cada mes decfebrer, a cada aniversari.

novesflors dijo...

Machado sempre serà qui em va ensenyar que no hi havia camí fet, que me l'havia de forjar jo mateixa.

Galionar dijo...

I quina música per a l'ànima, els seus mots enamorats...! Gràcies per recordar-nos el poeta una vegada més, Pere!

Fent camí dijo...

Machado sempre m'enamora.