sábado, 4 de marzo de 2017

Pinzellades XXVIII (Des del cel volant molt alt)




Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus el sol que s'amaga
l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...




La foto és de "Globus Empordà"

5 comentarios:

Galionar dijo...

Quina delícia escoltar Liszt tot imaginant que el món es fa petit, que el mirem amb ulls d'ocell, o des d'un núvol, o com un Déu de l'infinit...
Bona nit, Pere!

novesflors dijo...

Des de tan amunt les coses semblen més insignificants.

Sergi dijo...

En què volaves, que l'aire fred et feia tancara els ulls...?

Fent camí dijo...

Com m'agradaria volar tan alt com un ocell! O més bé ser ocell, que de persona tinc vertigen.

Carme Rosanas dijo...

La vida passa lentament, a vegades... hi ha instants que es fan eterns, potser perquè connectem amb allò que veiem i vivim el moment present.

Des del cel, les coses es veuen d'una altra mida... el sol, però s'amaga igual de bell.

Bona nit, Pere.